Les festes de Moros i Cristians de Cocentaina, és una de les activitats més antigues de la Vila Comtal i també una de les primeres a celebrar-se en tota la Comunitat Valenciana.

            Actualment se celebren durant el segon cap de setmana del mes d'agost i estan dedicades al Patró contestà Sant Hipòlit Màrtir, triat un 7 de maig de l'any 1.600. En 1.986, les Festes de Moros i Cristians de Cocentaina, van ser declarades d'Interés Turístic per la Generalitat Valenciana.

            L'organització i regulació de les mateixes va a càrrec de la Federació Junta de Festes, la qual al seu torn està integrada en l'associació Unió Nacional D'Entitats Festeres (UNDEF).

            Les festes de Cocentaina tenen el seu peculiar i característica forma de denominar a totes aquelles persones que tenen alguna responsabilitat directa amb l'organització interna de les denominades “Filaes”. Així, per exemple, la “Filà” és el lloc on periòdicament es reunixen l@s fester@s. L'organització de dites “Filaes” està regida pel màxim responsable denominat “Cap de Filà” i la persona encarregada de l'economia o les finances de la mateixa es denomina “Fiança”.

            D'altra banda, les festes contestanes posseïxen diferents actes que la fan ser diferent de la resta de poblacions, cal destacar el dia de “La Publicaçió” que és una jornada on un fester@ de cada “Filà” anuncia o publica la participació en les pròximes Festes del mes d'agost. Este acte, que ve celebrant-se des de l'any 1765, té lloc l'últim dissabte del mes de juny.

            Una altra de les jornades típiques de la Festa Contestana és el denominat “Dia dels Comptes”. L@s fester@s, setmana després de setmana, van complint amb el ritu de la “ratlla”, açò és, entregar diners a compte dels gastos que s'ocasionaran amb la celebració de les Festes, i quan arriba esta jornada que se celebra el primer dissabte-diumenge d'agost, cada fester/a està obligat a retre comptes amb el “fiança”.

            El pòrtic a la trilogia és oberta amb la celebració de la interpretació del “Himne de Festes” i de la “Nit de l'Olla”, on i segons mana la tradició, els fester@s degusten el típic plat de l'Olleta Contestana.

            L'endemà i a l'alba, des de la plaça de la Vila (ajuntament), se celebra la “Primera Diana”, acte molt esperat per ser el primer on es lluïxen els tradicionals trages de cada “Filà”. En l'equador del dia i per distints carrers de la vila se celebra la també tradicional “Ambaixada del Contraban” i que segons dades existents data de l'any 1864 i en la que participen les “filaes” Contrabandistes i Maseros.

            Ja a la vesprada, les forces cristianes i mores mostren tot el seu esplendor i originalitat al llarg de la denominada “Entrada” de Moros i Cristians, on les principals protagonistes són les filaes que ostenten càrrec com a Capitans i Abanderats de cada ban.

            La jornada següent està dedicada al Sant Patró. Al matí se celebra la “Segona Diana” amb la particularitat que en esta participen també els fester@s de menor edat. Ja pel migdia, trobem un dels actes que és el fidel reflex de l'essència de les festes contestanes; com la “Presentació d'Armes” als càrrecs festers i autoritats festeres, acte que ve celebrant-se des de l'any 1.750.

            A la vesprada se celebra la Solemne “Processó” de la Imatge del Sant Patró i de la seua Relíquia. L'entrada del Sant, a la Parròquia de Santa Maria, és acompanyada amb salves d'arcabusseria. La popular i desenfadada “Retreta” tanca esta intensiva jornada.

            L'últim dia, denominat el “Alardo”, s'inicia als peus de la serra de Mariola, ja que, i al despuntar el dia, l@s fester@s fan sonar els seus arcabussos en la celebració de les “guerrilles”.

            A les onze del matí, té lloc la “Estafeta del Moro”, qui demana la rendició de la Vila al Capità Cristià; este al ser menyspreat s'inicia la “Ambaixada mora” i al no arribar a bon fi, es dóna per iniciat el “Alardo”.

           Per el migdia, ara i de nou dos “filaes”, Bequeteros i Cavalleria Ministerial (Cavallets) representen la típica “Embaixà de les tomaques”.

            Ja a partir de les sis i mitja de la vesprada, torna a tindre lloc, ara la “Estafeta del Cristià”, “Ambaixada Cristiana” i “Alardo” i que després de l'obligada lluita entre els Càrrecs i Ambaixadors, donen com resultat la victòria de les hosts cristianes, els que de nou reconquisten el castell i la Vila.

            Com últim acte de la trilogia festera destaquem, la “Acció de Gràcies” que es realitza en el Monestir de la Mare de Déu del Miracle als dos patrons contestans. Així com el posterior trasllat de la imatge de “Sant Hipòlit de la Raval” al seu domicili anual.

            Cal ressaltar que un dels actes representatiu de les nostres festes és la celebració de la “Olleta de la Purísima” que les “filaes” celebren sopant el típic plat contestà (arròs amb fesols blancs i secs, cansalada, costelles de porc, embotit i cards) en la vespra de la celebració de la Inmaculada Concepció (7 de Desembre).